Xarxes de motes
Estudiantes de la FIB
Som un grup d’estudiantes de la Facultat d’Informàtica de Barcelona que fa poc més d’un any animades per una professora del Departament d’Arquitectura de Computadors vam crear un projecte sobre xarxes de motes.
Però, primerament, que és una mote? Una mote és un mòdul sense fils de baixa potència que consta d’un conjunt de sensors i un microprocessador. Això et permet gestionar, amb petits programes, la informació obtinguda de l’entorn. Un conjunt de motes adequadament comunicades forma una xarxa de sensors sense fils (Wireless Sensor Network).
L’any 2007 uns antics estudiants de la FIB (FIBers) van crear l’empresa DEXMA, que es dedica de forma professional al desenvolupament de noves motes i a la creació de nous programes per a aquestes.
Inicialment vam treballar amb les Tmote de Crossbow, però gràcies a l’ajut econòmic de la UPC, vam poder comprar les zolertia Z1 dissenyades per DEXMA.
La tasca que duem a terme es basa en fer servir les xarxes de sensors sense fils per a desenvolupar aplicacions, a més d’avaluar, testejar i supervisar l’adaptació de les Z1 al sistema TinyOS.
La primera aplicació que vam crear va ser per a mesurar les variacions de la temperatura en els aularis al llarg del matí. Actualment les aules es troben sobreescalfades i per tant s’està desaprofitant una gran quantitat d’energia en calefacció. Volem proposar millores d’estalvi tant per a mantenir la temperatura adequada i còmode per a les persones, com per a mantenir un cost energètic que aprofiti el propi ambient, que pot variar en diferents parts del campus. De l’estudi de les dades obtingudes vam escriure l’article que vam presentar al II Congrés UPC Sostenible 2015, que es va celebrar al Juliol del 2009. L’article es va rebre amb gran interès entre el públic, fet que va comportar que diversos grups amb interessos semblants al nostre ens informessin sobre els projectes que duen a terme. D’aquí va esdevenir la segona aplicació.
La segona aplicació que vam crear anava dirigida a validar les mesures que un grup d’arquitectes estava prenent de la Biblioteca Rector Gabriel Ferraté. El problema de la biblioteca rau en el fet que la façana Est, en la que hi toca els Sol durant tot el matí, és de vidre i per tant la temperatura de la Biblioteca augmenta de forma desmesurada fins al punt que hi ha zones que no es poden utilitzar.
Al ser un espai molt més gran que una aula, la biblioteca ens va portar noves dificultats de comunicació i recepció de les senyals. Concretament, la distància entre els emissors i el receptor era massa gran en alguns casos i perdíem informació. Aquest problema el vam solucionar fent que totes les motes fossin emissores i que, en cas d’escoltar un missatge en el medi, reenviar-lo, és a dir, fer-les receptores. Finalment, el receptor principal rebia tots els missatges i descartava la informació repetida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada